En Joan, lo primer de tot. Tanta joia amagada, davall d'una baldosa, no sigui que brilli massa i haguem de llençar an es fems totes ses putes imitacions. Un geni que no se'n penedeix de la seva simplicitat, que sap on és i com ha d'actuar a qualsevol moment.
Un intermedio... Encara que aixó ho escrigui per mí, n'hi ha coses que deuen ser llegides per la persona adequada: Fantasía, falta hacía.
Faithless, després, al món de les maravelles, a l'edén. Paradoxa de vida, com tota realitat. Massa curt, i no podem foter-li sa culpa a qualsevol Eva malparida (antichrist), però sí una miqueta als cony de guiris que no em deixaven apropar-me. Així mateix, m'han deixat amb ganes d'escoltar el seu nou disc, que esperc que sigui un himne de tota una generació. Una generació de la qual ja en parlaré. Ja en parlaré, com de lo que no m'agrada parlar.
Addendum: Jugar a no tenir res em fa pensar en tot el que tinc. I tinc molt, i no sé si m'ho mereixc. Així que només puc dir gràcies per fer-me jugar. I pel que tinc, a qui sigui.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada